
L'Estudi General Lul·lià és hereu d'una tradició universitària que arrenca l'any 1314, quan a Palma es començà a ensenyar la doctrina del beat Ramon Llull. Al llarg de set segles, la institució ha viscut moments de creixement i esplendor, però també de decadència i destrucció, fins a la seva reconstrucció al segle XX com a centre de cultura i coneixement de Mallorca. Aquesta és, any rere any, la seva història.
S'inicia l'ensenyament de la doctrina de Ramon Llull al carrer del Call de Palma, gràcies al mecenatge de Beatriu de Pinós i Agnès de Pax.
Les escoles lul·lianes es traslladen a l'edifici del carrer de Sant Roc, adquirit pels Jurats del Regne de Mallorca.
El rei Ferran II d'Aragó funda els Estudis Generals, origen de la Reial i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca. S'hi imparteixen Teologia, Arts, Dret i Medicina.
La institució es converteix en Seminari d'Estudis, dependent de la Universitat de Cervera.
Desapareix definitivament el Seminari d'Estudis.
L'edifici acull la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, l'Institut Balear, l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, l'Escola d'Arts i Oficis i la Comissió Provincial de Monuments, entre d'altres.
Un bombardeig durant la Guerra Civil destrueix gairebé completament l'edifici.
Es constitueix el Patronat de l'Estudi General Lul·lià per reconstruir l'edifici i recuperar la tradició universitària de Mallorca. L'arquitecte Gabriel Alomar redacta el projecte del nou edifici i comencen les obres.
El 12 de maig, la Universitat de Barcelona nomena el primer Consell Rector de l'Estudi General Lul·lià. S'inicien els cursos d'espanyol per a estrangers i es crea el Centre d'Ensenyament Universitari, amb estudis de Filosofia i Lletres i Dret adscrits a la Universitat de Barcelona.
Les obres del nou edifici s'aturen per manca de recursos.
Les obres es reprenen gràcies al suport de la Fundació Juan March.
Es crea l'Institut de Llengües Modernes, origen de l'ensenyament de la llengua catalana de Mallorca i d'idiomes estrangers.
El 18 d'octubre s'inaugura els estudis comuns de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, precedent directe de l'actual Universitat de les Illes Balears.
Culminen les obres amb la construcció del saló d'actes, respectant les restes romanes descobertes durant les excavacions.
L'Estudi General Lul·lià manté una intensa activitat cultural i acadèmica, acollint nombroses institucions científiques, professionals i culturals, consolidant-se com un dels principals centres de difusió del coneixement i del patrimoni de les Illes Balears.


Bombing during the Spanish Civil War in 1936 left the building in ruins. In 1950 a board of trustees was formed to rebuild it; alongside driving the recovery of the property, it drafted preliminary statutes under which the Estudi General Lul·lià was to stand as an exponent of the culture of the Islands and to promote the restoration of university teaching in Mallorca.
The architect Gabriel Alomar, a member of the board, was commissioned to draw up the plans for the new building. Work began on 3 July 1950 but was halted in 1953 for lack of funds. In 1963, with support from the Fundación March, work resumed and the building was left all but finished. Only the assembly hall remained: begun in 1966, it was completed in 1972 owing to the Roman remains found beneath it.
The present building is Regionalist in style and set back from the street, creating a small square before the main facade. The facade is austere, with a round-arched entrance portal, mullioned windows and a projecting timber eave. The building comprises a ground floor, a piano nobile, a converted loft and four mezzanines. It is arranged around a clastra with a perimeter portico, Ionic columns and round arches, and is distinguished by the central floor mosaic bearing Ramon Llull's coat of arms. The side facade, flush with the street, includes a portal with a segmental arch giving access to the auditorium. Various heraldic elements and other pieces from the original building were also incorporated.

.png)









