.png)
Un bombardeig durant la Guerra Civil de 1936 va arruïnar l’edifici. Amb l’objectiu de reconstruir-lo, l’any 1950 es constituí un patronat que, a més d’impulsar la recuperació de l’immoble, redactà un avantprojecte d’Estatuts segons els quals l’Estudi General Lul·lià havia de ser exponent de la cultura de les Illes i promoure la restauració dels ensenyaments universitaris a Mallorca.
L’arquitecte Gabriel Alomar, membre del Patronat, fou l’encarregat de redactar el projecte del nou edifici. Les obres començaren el 3 de juliol de 1950, però es varen paralitzar el 1953 per manca de recursos. L’any 1963, gràcies al suport de la Fundació March, es reprengueren els treballs i es deixà l’edifici pràcticament acabat. Només restava pendent la sala d’actes, iniciada el 1966 i finalitzada el 1972 a causa de les restes romanes aparegudes al subsol.
L’edifici actual presenta un estil regionalista i està reculat respecte del carrer, fet que genera una petita plaça davant la façana principal. Aquesta és austera i incorpora un portal d’entrada amb arc de mig punt, finestres amb mainell i una volada de fusta. L’immoble consta de planta baixa, planta noble, porxo habilitat i quatre entreplantes. S’organitza entorn d’una clastra amb porxo perimetral, columnes jòniques i arcs de mig punt, i destaca pel mosaic central del trespol amb l’escut heràldic de Ramon Llull. La façana lateral, alineada amb el carrer, inclou un portal amb arc escarser que dona accés a l’auditori. A més, s’hi integraren diversos elements heràldics i altres peces procedents de l’antiga construcció.
