Història de l'Estudi

L'Estudi General Lul·lià és hereu d'una tradició universitària que arrenca l'any 1314, quan a Palma es començà a ensenyar la doctrina del beat Ramon Llull. Al llarg de set segles, la institució ha viscut moments de creixement i esplendor, però també de decadència i destrucció, fins a la seva reconstrucció al segle XX com a centre de cultura i coneixement de Mallorca. Aquesta és, any rere any, la seva història.

  • 1314

    S'inicia l'ensenyament de la doctrina de Ramon Llull al carrer del Call de Palma, gràcies al mecenatge de Beatriu de Pinós i Agnès de Pax.

  • 1561

    Les escoles lul·lianes es traslladen a l'edifici del carrer de Sant Roc, adquirit pels Jurats del Regne de Mallorca.

  • 1483

    El rei Ferran II d'Aragó funda els Estudis Generals, origen de la Reial i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca. S'hi imparteixen Teologia, Arts, Dret i Medicina.

  • 1829

    La institució es converteix en Seminari d'Estudis, dependent de la Universitat de Cervera.

  • 1835

    Desapareix definitivament el Seminari d'Estudis.

  • Segles XVIII–XIX

    L'edifici acull la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, l'Institut Balear, l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, l'Escola d'Arts i Oficis i la Comissió Provincial de Monuments, entre d'altres.

  • 1936

    Un bombardeig durant la Guerra Civil destrueix gairebé completament l'edifici.

  • 1950

    Es constitueix el Patronat de l'Estudi General Lul·lià per reconstruir l'edifici i recuperar la tradició universitària de Mallorca. L'arquitecte Gabriel Alomar redacta el projecte del nou edifici i comencen les obres.

  • 1951

    El 12 de maig, la Universitat de Barcelona nomena el primer Consell Rector de l'Estudi General Lul·lià. S'inicien els cursos d'espanyol per a estrangers i es crea el Centre d'Ensenyament Universitari, amb estudis de Filosofia i Lletres i Dret adscrits a la Universitat de Barcelona.

  • 1953

    Les obres del nou edifici s'aturen per manca de recursos.

  • 1963

    Les obres es reprenen gràcies al suport de la Fundació Juan March.

  • 1964

    Es crea l'Institut de Llengües Modernes, origen de l'ensenyament de la llengua catalana de Mallorca i d'idiomes estrangers.

  • 1967

    El 18 d'octubre s'inaugura els estudis comuns de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, precedent directe de l'actual Universitat de les Illes Balears.

  • 1972

    Culminen les obres amb la construcció del saló d'actes, respectant les restes romanes descobertes durant les excavacions.

  • Actualitat

    L'Estudi General Lul·lià manté una intensa activitat cultural i acadèmica, acollint nombroses institucions científiques, professionals i culturals, consolidant-se com un dels principals centres de difusió del coneixement i del patrimoni de les Illes Balears.

About V1 Image

Destrucció i reconstrucció de l’edifici

About V1 IconAbout V1 Icon

Un bombardeig durant la Guerra Civil de 1936 va arruïnar l’edifici. Amb l’objectiu de reconstruir-lo, l’any 1950 es constituí un patronat que, a més d’impulsar la recuperació de l’immoble, redactà un avantprojecte d’Estatuts segons els quals l’Estudi General Lul·lià havia de ser exponent de la cultura de les Illes i promoure la restauració dels ensenyaments universitaris a Mallorca.

El projecte arquitectònic

About V1 IconAbout V1 Icon

L’arquitecte Gabriel Alomar, membre del Patronat, fou l’encarregat de redactar el projecte del nou edifici. Les obres començaren el 3 de juliol de 1950, però es varen paralitzar el 1953 per manca de recursos. L’any 1963, gràcies al suport de la Fundació March, es reprengueren els treballs i es deixà l’edifici pràcticament acabat. Només restava pendent la sala d’actes, iniciada el 1966 i finalitzada el 1972 a causa de les restes romanes aparegudes al subsol.

Característiques arquitectòniques

About V1 IconAbout V1 Icon

L’edifici actual presenta un estil regionalista i està reculat respecte del carrer, fet que genera una petita plaça davant la façana principal. Aquesta és austera i incorpora un portal d’entrada amb arc de mig punt, finestres amb mainell i una volada de fusta. L’immoble consta de planta baixa, planta noble, porxo habilitat i quatre entreplantes. S’organitza entorn d’una clastra amb porxo perimetral, columnes jòniques i arcs de mig punt, i destaca pel mosaic central del trespol amb l’escut heràldic de Ramon Llull. La façana lateral, alineada amb el carrer, inclou un portal amb arc escarser que dona accés a l’auditori. A més, s’hi integraren diversos elements heràldics i altres peces procedents de l’antiga construcció.