
L'Estudi General Lul·lià és hereu d'una tradició universitària que arrenca l'any 1314, quan a Palma es començà a ensenyar la doctrina del beat Ramon Llull. Al llarg de set segles, la institució ha viscut moments de creixement i esplendor, però també de decadència i destrucció, fins a la seva reconstrucció al segle XX com a centre de cultura i coneixement de Mallorca. Aquesta és, any rere any, la seva història.
S'inicia l'ensenyament de la doctrina de Ramon Llull al carrer del Call de Palma, gràcies al mecenatge de Beatriu de Pinós i Agnès de Pax.
Les escoles lul·lianes es traslladen a l'edifici del carrer de Sant Roc, adquirit pels Jurats del Regne de Mallorca.
El rei Ferran II d'Aragó funda els Estudis Generals, origen de la Reial i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca. S'hi imparteixen Teologia, Arts, Dret i Medicina.
La institució es converteix en Seminari d'Estudis, dependent de la Universitat de Cervera.
Desapareix definitivament el Seminari d'Estudis.
L'edifici acull la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, l'Institut Balear, l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, l'Escola d'Arts i Oficis i la Comissió Provincial de Monuments, entre d'altres.
Un bombardeig durant la Guerra Civil destrueix gairebé completament l'edifici.
Es constitueix el Patronat de l'Estudi General Lul·lià per reconstruir l'edifici i recuperar la tradició universitària de Mallorca. L'arquitecte Gabriel Alomar redacta el projecte del nou edifici i comencen les obres.
El 12 de maig, la Universitat de Barcelona nomena el primer Consell Rector de l'Estudi General Lul·lià. S'inicien els cursos d'espanyol per a estrangers i es crea el Centre d'Ensenyament Universitari, amb estudis de Filosofia i Lletres i Dret adscrits a la Universitat de Barcelona.
Les obres del nou edifici s'aturen per manca de recursos.
Les obres es reprenen gràcies al suport de la Fundació Juan March.
Es crea l'Institut de Llengües Modernes, origen de l'ensenyament de la llengua catalana de Mallorca i d'idiomes estrangers.
El 18 d'octubre s'inaugura els estudis comuns de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, precedent directe de l'actual Universitat de les Illes Balears.
Culminen les obres amb la construcció del saló d'actes, respectant les restes romanes descobertes durant les excavacions.
L'Estudi General Lul·lià manté una intensa activitat cultural i acadèmica, acollint nombroses institucions científiques, professionals i culturals, consolidant-se com un dels principals centres de difusió del coneixement i del patrimoni de les Illes Balears.


Un bombardeo durante la Guerra Civil de 1936 arruinó el edificio. Con el objetivo de reconstruirlo, en 1950 se constituyó un patronato que, además de impulsar la recuperación del inmueble, redactó un anteproyecto de Estatutos según los cuales el Estudi General Lul·lià debía ser exponente de la cultura de las Islas y promover la restauración de las enseñanzas universitarias en Mallorca.
El arquitecto Gabriel Alomar, miembro del Patronato, fue el encargado de redactar el proyecto del nuevo edificio. Las obras comenzaron el 3 de julio de 1950, pero se paralizaron en 1953 por falta de recursos. En 1963, gracias al apoyo de la Fundación March, se reanudaron los trabajos y el edificio quedó prácticamente acabado. Solo restaba pendiente la sala de actos, iniciada en 1966 y finalizada en 1972 a causa de los restos romanos aparecidos en el subsuelo.
El edificio actual presenta un estilo regionalista y está retranqueado respecto de la calle, lo que genera una pequeña plaza ante la fachada principal. Esta es austera e incorpora un portal de entrada con arco de medio punto, ventanas con parteluz y un alero de madera. El inmueble consta de planta baja, planta noble, porche habilitado y cuatro entreplantas. Se organiza en torno a una clastra con porche perimetral, columnas jónicas y arcos de medio punto, y destaca por el mosaico central del pavimento con el escudo heráldico de Ramon Llull. La fachada lateral, alineada con la calle, incluye un portal con arco escarzano que da acceso al auditorio. Además, se integraron diversos elementos heráldicos y otras piezas procedentes de la antigua construcción.

.png)









