Un bombardeig durant la Guerra Civil de 1936 va arruïnar l’edifici.

El patronat constituït el 1950 per a la reconstrucció de l’edifici va redactar també un avantprojecte d’Estatuts segons els quals l’Estudi General Lul·lià havia de ser exponent de la cultura de les illes  i promoure la restauració dels ensenyaments universitaris a Mallorca.

L’arquitecte Gabriel Alomar, membre del Patronat, va redactar el projecte de l’edifici. Les obres començaren el 3 de juliol de 1959, però el 1953 es varen paralitzar per manca de recursos. El 1963 amb l’ajut de la Fundació March es varen  reemprendre i deixaren l’edifici pràcticament acabat, sols mancava la sala d’actes que es va començar el 1966 i no es va acabar fins el 1972 degut a l’aparició de les restes romanes del subsol.

L’edifici en la configuració actual és de caràcter i estil regionalista, reculat respecte del carrer i de la construcció anterior conformant així una placeta; amb façana austera, arc d’entrada de mig punt, finestres amb mainell i volada de fusta; té planta baixa, planta  noble i porxo habilitat, més quatre entreplantes, s’organitza al voltant d’una clastra amb porxo perimetral, amb columnes jòniques i arcs de mig punt, i trespol decorat amb mosaic central que presenta l’escut heràldic de Llull. La façana lateral és senzilla, alineada amb el carrer; presenta també portal amb arc escarser que dona accés a l’auditori. A l’edifici s’hi encabiren elements heràldics i d’altres procedents de l’antiga construcció.